|
RUMOR VARIUS
|
|
Anno 2006 - fasciculum 159
Proverbia Hispanica
. Nunca los absentes se hallaron justos. Numquam absentes iusti reperti sunt. * Al que te puede tomar lo que tienes, dale lo que te pidiere. Ei, qui potest tibi eripere, quae habes, da ea, quae petit. * Los sermones largos antes mueven culos que corazones. Longae orationes potius culos quam mentes audientium movent. * Si la piedra da en el cántaro, mal para el cántaro, y si el cántaro da en la piedra, mal para el cántaro. Lapis si ad urnam fictilem allidit, malum urnae, et urna si ad lapidem allidit, malum urnae. * El que algo debe, no reposa como quiere. Ille, qui aliquid debet, non requiescit, ut cupit. * * * Escupà al cielo y cayóme en la cara. Spui in caelum, et id mihi in caput cecidit. * Pájaro viejo no entra en jaula. Avis vetus in caveam non intrat. * Nadie diga: de esta agua no beberé. Nemo dicat: de hac aqua non bibam. * Aramos, dijo la mosca, y estaba en cuerno del buey. Dixit musca, quae in cornibus bovis sedebat: “Aramus.†* Hablando del rey de Roma, por la puerta asoma. Rex Romae, si de eo loqueris, per portam intrat. * Antes que te cases, mira lo que haces. Antequam uxorem ducis (vel viro nubis), considera, quae facis. In Latinum vertit Daniel Weissmann |
|
| © Editions Eclectica 2006-2009 | Contact Réalisation NetOpera | PhotOpera | |